Benvolguts militants i simpatitzants del Partit Liberal ’Andorra ’Escaldes-Engordany, així com tots aquells que esteu interessats en aquest moviment.
Es un honor i alhora un sacrifici personal dirigir-me a vosaltres.
En comptes de fer una carta de benvinguda prefereixo anar al grà, amb aquest escrit tinc tres objectius
1) aconseguir convenceu-se de que podem tirar endavant amb aquesta responsabilitat.
2) canviar en positiu la manera amb que podem afrontar la nostre situació actual.
3) estar personalment plenament convençut de que aproveu els nostres projectes i la manera que us els presentem.
Amics tenim molts problemes, varem tindre la primera derrota en les passades eleccions. De raons i responsables en podem trobar mil i un i també de diferents magnituds. Des de el dia a dia polític fins a problemes endèmics que jo crec que si no solucionem, ningú, i dic be ningú pot avançar. El meu propòsit es agafar el toro per les banyes i mirar de canviar la manera de fer, ja que en una societat que canvia a velocitat vertiginosa, les maneres de fer han de canviar com a mínim amb la mateixa celeritat. Si perdem unes eleccions, hem de mirar de fer les coses diferents tot i aprofitar i respectar l’experiència. Això si, o cabíem els problemes endèmics, o com a mínim jo, no veig que puguem avançar. I avançar volt dir guanyar a d’altres programes electorals que segons el meu criteri liberal, per el be del país i de la parròquia, no se’ls creuen ni molts dels que els van fer, possiblement moltes il·lusions per ànsia de poder. Alguns han arribat a comentar que seria millor que guanyes les properes eleccions l’oposició perquè així quedarien en evidencia. Pro a mi, com andorrà i escaldenc que soc, ni tan sols vull imaginar el que pot passar si tiren endavant el seu programa. En la nostre situació socioeconòmica actual, el cost d’oportunitat de no guanyar les properes eleccions ja siguin comunals o nacionals esta molt per sobre del que el país es pot permetre, es a dir un pitjor futur per a tothom. No es la meva intenció ser alarmista pro si que veig que si no fem autocrítica, no ens activem, i no afrontem les properes amb mes preparació i mes moral, començant per cadascun dels lliberals convençuts, la incertesa es fa cada cop mes gran. I per això fa faltar canviar els problemes endèmics.
Per entrar en matèria hem permeto explicar-vos un incident quotidià que il·lustra perfectament els orígens dels nostres problemes que val a dir que son els mateixos que es produeixen en totes les societats benestants. Això si, aquí som mes pocs i per això crec ho tenim mes fàcil per solucionar-ho.
Jordi de pares Andorrans i Xavi de pares Immigrants, andorrans i amics amb la curta edat de 9 anys, surtin del col·legit es dirigeixen a un Comú qualsevol per anar a fer una queixa. Al arribar al Comú es troben amb un agent de la circulació i li demanen una fulla de reclamació. L’agent perplexa els i entrega el formulari i un bolígraf. Els nens amb les idees clares li retornen en menys de 5mn. L’agent encuriosit llegeix l’escrit demanant-los que s’esperin. A continuació replico literalment: “Hola Consol, venim a queixar-nos perquè cada mati que anem a col·legit ens tenim que llevar 10mn abans l’hora perquè la parada del nostre clipòl esta massa lluny desprès tenim massa son. Li demanem a veure si pot fer una parada mes a prop.” L’adreça i els noms dels nens. L’agent sap que el que viu mes lluny esta tan sols a 250 metres.
Aquets nens lo mes probable es que no obtindran el que volen, i això, encara que quan siguin mes grans ho entendran, el problema polític que genera es el fet de que aniran dient als seus amics lo malament que es porta el Consol amb ells i aquets als seus pares i aquets entre ells, i això es va fent una bola de neu que actualment ens fa perdre eleccions.
Evidentment que també els problemes personals s’han de mirar pro per el be del conjunt del país molts i molts problemes personals no es poden solucionar i aquí es on pequem: atenció, els interessos comuns estan per sobre dels interessos privats. Si trenquem aquesta norma, perquè molts cops es possible a curt termini, a llarg termini tindrem que pagar-ho. I per molt que la nostre societat s’estigui convertint cada dia mes en una societat de la Queixa, no tenim el dret de hipotecar la vida de les futures generacions, mes aviat tenim la obligació de donar la possibilitat de millorar-la.
El Jordi i el Xavi no son conscients de que han tingut, en general, la infància amb mes oportunitats de la historia del nostre país.
El Xavi tampoc es conscient de que els seus avis no tenien vacances i el Jordi no es pot imaginar la tristor dels seus avis quan fa molts anys van tenir que sentir que els seus fills estaven obligats a emigrar.
Segurament si ells no en son conscients es justament perquè ells no han tingut que patir aquets mals i qualsevol cosa que pugui representar un mal, estant disposats a escampar-ho en comptes de sacrificar-se pel be comú.
En poques línees, la nostre societat actual es així i la bola de neu cada cop es fa mes gran, governi qui governi, per molt be que ho faci, esta condemnat a defraudar molts interessos personals. I aquest si que es un problema endèmic que esta per sobre dels problemes quotidians del dia a dia polític sempre i quan aguanti el vaixell.
Doncs be fins aquí negatius, ara anem a ser positius.
Qui es preocupa d’atenuar aquets problemes endèmics? Els electes estan massa enfeinats amb els problemes del dia a dia i si no es amb la seva bona gestió no tenen el suficient temps per estar per tot. Fent un petit parèntesi, crec que els governants del Partit Liberal son qui estan utilitzant mes el sentit comú i per això crec que estant completament indefensos davant d’aquest problemes endèmics. On no n’hi ha, no en raja. La societat del benestar no es infinita, governi qui governi.
Doncs be, jo crec que qui pot aportar variacions en aquesta equació son els Comitès Parroquials, els Militants i els Simpatitzants a les nostres idees. Crec que el partit local com a tal ha de deixar de fer exclusivament feina política i deixar-la als electes ja que ells estan molt mes informats i preparats, molts mes dels que nomes llegim la premsa i podem dedicar com a molt de 3 a 4 hores setmanals a la política. No estic dient de deixar de comentar les coses amb els electes pro el que estic demanant es que utilitzem molt mes efectivament els esforços voluntaris que fem. En definitiva podem ser mes útils per els nostres electes en coses diferents a les que ells fan.
Evidentment que les coses no es canvien del dia a l’endemà, pro hem de obligar-nos a fer petits canvis que sumant-los tots ens deixi en un millor posicionament de cara a les properes eleccions. Com diu el personatge fictici actual, el Càpita Enciam: “El petits canvis son poderosos!!!”
Jo i el meu equip us proposem lo següent:
Primer fer mes eficient el nostre partit i això volt dir:
- comunicar-nos millor, com per exemple utilitzar aquesta web
- la travessa del desert entre eleccions hi ha moltes maneres de fer-ho, es pot fer amb camell o es pot fer amb Mitsubishi, necessitem la vostre ajuda
Segon esmerar els esforços en canviar dia a dia per sumar i no per restar
- Fer d’altres coses que no nomes parlar estrictament de política actual
- No centrar-nos en cadires i mes en projectes, la vida política a Andorra es molt llarga i molt dura al ser poca gent
Tres objectivisar i positivitsar
- Intentar crear un equip de treball que esdevinguem amics
- Mes donar als nostres electes i al país i no nomes demanar, que prou difícil ho tenen
Per aquestes obligacions us demano que confieu en el nostre Comitè Parroquial i ben entès que us demano suport en els moments que ho veieu possible. Per nosaltres es positiu que nomes vingueu encara que sigui nomes una vegada al Comitè on sou sempre benvinguts i aporteu positivisme al Partit, de fet per tirar endavant amb aquest projecte us necessitem perquè molts de vosaltres ja teniu una llarga experiència i d’altres podeu aportar novetats per el bon fi de les batalles que tindrem properament. Tenim difícil aportar la il·lusió que hi va haver en el seu moment als inicis del partit, justament amb aquesta parròquia, pro es el nostre deure de tots intentar-ho.
Alex Armengol
President
Comitè Parroquial d’Escaldes-Engordany
Partit Liberal d’Andorra
|
